dissabte, 27 d’agost del 2011

Carta a ma filla Violeta

En dies com el d'avui, jo, el teu pare em plantejo el per què de tot plegat.

És a més un dia trist, un altre dia trist més.
Com més temps porto amb ta mare més dies tristos col·lecciono.

Part de la culpa és meva, doncs m'he deixat convèncer de moltes coses que ara, arribat a aquest punt, no m'han fet cap bé.

Ta mare m'ha ensenyat a vestir-me, a ser exigent amb els altres sense ser-ho amb mi mateix, a mentir i a callar per cautela, a desestimar les reticències vers coses que m'importaven, a fumar per a calmar els ànims enlloc de per mer plaer, a callar quan no vols conversar (i has de saber que jo sempre he estat bon amant de les discussions), a alegrar la cara davant del públic encara que els sentiments contrariegin, a pagar per tenir, enlloc de fer, a gaudir del què no es posseeix demanant per avançat, a integrar algú al meu sí per a què després se'm doni l'esquena, i finalment a fer d'allò que jo considerava les meves virtuts, un problema; a què per a tenir sexe sigui més fàcil buscar a alguna noia interessada abans que esperant-lo de ta mare; a deslliurar-me de les persones que no em convenen... fins al punt de quedar-me sense ningú; a no demanar disculpes; a menysprear el moment i sobrevalorar el bagatge; a no donar segones oportunitats; a no donar senyals de feblesa, a ciudar-se del què hom diu i a qui ho diu;

T'he de dir, que encara que la situació es plantegi sota aquests termes, jo segueixo estimant-la, però no estimo allò què m'ha convertit i m'està convertint, ni el concepte que està edificant de mi.

Per tot això, sols vull dir-te que des del més profund del meu cor, m'estimaré a mi mateix, fent de mi la persona que vull i no la persona que se m'ha cridat a ser, per a poder-te estimar en plenitud; i és per això que et demano ara i en endavant que perdonis els meus errors i les meves irresponsabilitats... doncs sé que amb el temps entendràs que no et mereixes un pare deprimit com jo vaig tenir.

Doncs encara que siguis el somni que ta mare volia per a ella, des que vaig saber que naixeries, l'ets també per a mi.

El teu pare