NEE: Necessitats Educatives Espanyoles

NEE són les sigles de Necessitats Educatives Especials.
I aquestes necessitats, han centrat el meu tema de treball d'avui (amb permís del derby), com també d'ahir.
El magnífic Pla Bolonya és sutilment sutil, ja que anuncia que, per cada hora de classe, t'en poden caure unes quantes de treball a casa... sols que mai saps quantes.

La teoria diu que per cada dues hores de classe, en cau una de feina i mitja d'estudi.

La pràctica diu que per cada hora de classe, en cauen tres de feina i mitja d'estudi.

Resulta que, (i els qui hagin estat immersos en la matèria sabran de què parlo), la nostra conselleria d'Educació, en un afany d'assolir una sèrie de fites marcades en una cimera de ministres d'Educació que hi hagué a Lisboa al 2000, ha declarat tota una sèrie d'intencions, de les que n'ha resultat un articulat molt i molt complet, d'afavoriment de l'educació integral de tots els éssers que passen per un centre escolar.

"Educació per a tota la vida" en diuen... ara bé, als qui som adults, la praxis d'aquest tipus de tesi, ja és més aviat un eufemisme;
Hom prefereix pensar: "La meva educació, la triaré jo, que ja sóc grandet".

Doncs dintre d'aquest articulat tan complet, hi figura tot un seguit d'ordenació i organització dels recursos que s'ha de disposar per tak d'atendre als i a les alumnes amb aquestes necessitats.

Si fem una lectura crítica, veurem que bàsicament, la fita a assolir és la d'equiparar-se, en plaç més o menys breu, als índexs d'èxit escolar dels països escandinaus. Se suposa que, mantenint una inversió pressupostària invariable al pas dels anys, el reforç de l'enseyament (perdó, educació) a les persones menys afavorides, en detriment de les que s'hi entenen com a tals, contribuirà a un anivellament amb aquests índexs pretesos (a part que es mantindran congelades les taxes d'atur. Recordem que qui estudia no entra a les estadístiques de l'INEM)

Bé, el què segur que s'aconseguirà sens dubte, és anivellar les possibles escletxes formatives i de coneixemnt, que puguin prendre lloc en el sí de la nostra societat (una fórmula una miqueta Castrista)...

Si no, plantegem-nos l'apetència que podria despertar-nos, el fet de què, d'aquí uns anys, escenes com aquesta ens atordeixin (per inòspites):

- "Uuuuy qué monada! Qué guapo es"
- "Es nena señora...es una perra"

- "Aaaay, pooozí que es guapo"
- "Es una nena señora. Una nena"

- "Yyyyy, ésto qué es? es un sarchicha de esos?"
- "No, señora no. Aunque tenga el tamaño de una salchicha, no es una salchicha. Los salchicha se llaman así por la forma y no por el tamaño"
"Esta es un chihuahua"

- "Aaaay, un Chewaka, que bonito que és! Un Chewaka diós mío"
"Y como se llama?"
- "Margarita, se llama Margarita"

- "Mu bonito sí, mu bonito"
- "(Bonita, en cualquier caso) Bueno señora, hasta luego. Buenos días tenga usted."

De vegades, les coses no són el què semblen

A la vida, se'ns presenten fets, imatges, contrastos, percepcions.. que sovint interpretem, sentim, notem.

Algunes vegades, aquesta exposició que tenim d'un succés, no és altra cosa que una vivència amb una altra persona.

Imaginem-nos ara, que un cop soferta la vivència, ens reunim amb l'altra persona i plantegem valorar-la.

Imaginem més enllà... què passa si l'altra persona ens explica un record, que en certa manera es confronta amb el nostre?


En aquest cas, sempre ens quedarà la Ballarina




PROVEU DE VISIONAR-LA AMB UNA ALTRA PERSONA O VARIES MÉS.

MIREU-LA ATENTAMENT DURANT UNS POCS SEGONS.

CAP A ON GIRA LA BALLARINA?
FA UN GIR HORARI? O FA UN GIR ANTI-HORARI?

Nota mental: per aquella gent qui hagi tingut el problema de la vivència amb records confrontats, us aconsello el següent.

Mireu la ballarina, sovint, de dues persones, una la veu girar horari, i l'altra anti-horari.

Si haguéssiu de contrastar i concloure una direcció de gir, sempre serà més fàcil defensar la pròpia percepció, la pròpia interpretació de la imatge animada de la ballarina, que no la de l'altra persona;
I molt probablement, per no renunciar a la veritat, la nostra veritat, acabaríem discutint-nos.

Si mai heu arribat a aquest punt amb algú qui tingueu una altra vivència de records confrontats, penseu que és més sencill entendre que el record que teniu no incorpora el record de l'altra persona, i viceversa.
I finalment, entengueu, que és més sencill reunir ambdós records, encara que conservem quelcom convuls per pròpia contradicció, que no pas percebre la ballarina girar en el sentit contrari al què la veiem.

Ara bé, SAPIGUEU QUE, ES POT,
LA BALLARINA POT GIRAR A LA VOSTRA VOLUNTAT EN QUALSEVOL DELS DOS SENTITS.. no és cap mentida.


PD: Trobareu la web de la ballarina aquí.

Yeah mum, it runs again!

Quan hom manega una tarja gràfica ATI, i utilitza els drivers propietaris per a GNU\Linux, pot trobar-se amb què quan arriba l'hora de reiniciar i re-configurar el sistema de control de les X (xserver-xorg) se li sol·liciti la disposició del teclat, així com la possible variant de l'idioma a emprat com a aquesta disposició.

Això condueix a perdre el control del canvi de tty (Terminal TYpe) sota la combinació de tecles Ctrl+Alt+F[1..12].

Avui he trobat en aquest post, que la solució pot ser quelcom tant sencill com l'eliminació d'aquesta especificació; o millor dit, l'especificació nul·la.

Per tant, si hom es troba amb el mateix problema, i mateix familia de driver utilitzat, pot provar a especificar cap variant de l'idioma de disposició del teclat per a les finestres de terminal;
ja que, a posteriori, sempre podrem especificar-la en el nostre gestor d'escriptori (gdm, kde, xfce...).