Avui, tenia cita amb J. G., president de l'Associació de Veïns del meu barri.
La seva suposada secretària, o millor dit, la persona que realitza les funcions de recepció i secretaria, em va trucar per convidar-me a què els visités i explicar de primera mà un oferiment que em fou difícil de plantejar.
En el seu moment, ara farà 1 setmana exacta, vaig veure anunciats, a l'entrada del local de l'associació, cursos d'informàtica i la disposició d'una "aula internet".
Òbviament, com tot hom qui es planteja prendre partida en el món de les TIC i l'àmbit educatiu, se sent cridat per una veu interior que li diu: "EPS, DÓNA LES TEVES PRIMERES PASSES, I DINTRE DE POC PODRÀS CAMINAR! UN COP CAMINIS POTSER ET DONARAN QUATRE RALS SI A MÉS A MÉS HO FAS AMB GRÀCIA"
En fi, que em vaig presentar a la secretària i li vaig explicar que pretenia conèixer de més a prop aquests cursos d'informàtica, per tal d'oferir-ne de complementaris.
TOT EREN PEGUES
Sem va ensenyar l'aula (molt ben equipada, per cert).
Vaig insistir en poder almenys, poder-me posar en contacte amb el/la professor/a per a què em pogués posar al dia, davant la incapacitat d'explicar-me, per part de la secretària, què s'hi feia als cursos.
FANTÀSTIC! No només no se'm va permetre d'apuntar-me als cursos, sinó que se'm va negar tot tipus d'accés a informació relativa als mateixos. I òbviament se'm va deixar ben lluny de poder conèixer a la persona que els impartia.
Nota mental: A la porta posava l'horari dels cursos.. no seria gaire difícil d'enganxar al/la professor/a tot just a l'hora de sortida.
En fi, vaig fer valer la meva entrada i vaig informar de quines eren les meves intencions:
"En cas que puguin estar interessats en un altre curs, posin-se en contacte amb mi al telèfon XX XXX XXXX ".
En arribar a casa, Natz va estar a l'alçada de la seva experiència:
"Buf, total, pa cuatro viejos que estarán ahí... esto no pinta muy bién"
Sem va ensenyar l'aula (molt ben equipada, per cert).
Vaig insistir en poder almenys, poder-me posar en contacte amb el/la professor/a per a què em pogués posar al dia, davant la incapacitat d'explicar-me, per part de la secretària, què s'hi feia als cursos.
FANTÀSTIC! No només no se'm va permetre d'apuntar-me als cursos, sinó que se'm va negar tot tipus d'accés a informació relativa als mateixos. I òbviament se'm va deixar ben lluny de poder conèixer a la persona que els impartia.
Nota mental: A la porta posava l'horari dels cursos.. no seria gaire difícil d'enganxar al/la professor/a tot just a l'hora de sortida.
En fi, vaig fer valer la meva entrada i vaig informar de quines eren les meves intencions:
"En cas que puguin estar interessats en un altre curs, posin-se en contacte amb mi al telèfon XX XXX XXXX ".
En arribar a casa, Natz va estar a l'alçada de la seva experiència:
"Buf, total, pa cuatro viejos que estarán ahí... esto no pinta muy bién"
A dia d'avui, m'he presentat amb 1 minut de retard... i m'he hagut d'esperar sentat.
Que què he vist mentre seia?
Doncs com bé deia la Natz, he vist quatre avis, ni un més, ni un menys.. que parlaven d'obres (ja acabades). Tot un clàssic!
Nota mental 2: Zapatero és amic de la 3a edat.
Les pensions segueixen sent una autèntica merda,
però ens omple Espiña d'obres per tot arreu...
per a què així els yayos s'entretinguin.
per a què així els yayos s'entretinguin.
El senyor J.G. ha preferit que jo esperés 10 minuts sentat al hall, mentre ell acabava de debatre amb els seus tres col·legues l'opinió que els mereixia el nou mercat del barri del costat.
En definitiva, ha abandonat la conversa, i m'ha convidat a acompanyar-lo al "seu despatx":
"No, millor anem a l'altre d'aquí al costat que aquest està plè de merda"
(En fi... el del costat era a 1m, no seré jo qui hi posi pegues)
Un cop dins ha enretirat una cadira de davant la taula, però sense deixar-la anar, ni deixar de moure.
Obviament, he sobreentès que no era per mi el seient, i prenent el seient del costat li he recalcat:
Jo - "Segui, segui".
J.G (assenyalant la cadira de darrera la taula) - "No!, la meva és aquella"
Jo - "D'acord, però abans que segui, permeti'm presentar-me em dic tal"
J.G. (resignat de no haver estat gens encertat amb la cadira, ni educat amb la salutació) - "Sí, jo em dic J."
- Un cop dins de l'entrevista -
Nota mental 3: Ahora biene lo bueno!
J.G. - "Bé, m'han dit que fas cursos. Mira, nosatrus fem uns cursos d'informàtica, que hi van els socis; o sea, jo hi vai... però la veritat és que no sé per què serveixen, per què no aprenem res.
Mira, els cursos son dilluns, dimecres i divendres de sis a vuit. Són de vint hores.
Llavorens, doncs tu diràs"
Jo - "Bé, doncs jo venia precisament perquè vaig parlar amb la senyora que m'imagino que deu portar consergeria, ja que tenia previst portar un document amb l'oferiment dels cursos que oferia... i vaja, tot i que m'ha sorprès que truqueś per a venir a veure'm amb vostè, doncs he acceptat encantat.
Si li fa res, permeti'm que li expliqui qui sóc..." (i li faig cinc cèntims de què vull impartir classes per a prendre pràctica de cara a la docència futura)
Jo (mentre li mostro un DIN-A4) - "Miri, de fet, aquests serien els cur...."
J.G. (retirant-me el full del seu davant) - "No, no, no, no, no!"
"A veure, tu has vingut aquí a dir-me quan cobres... doncs sensiyament digue'm això" -
(en veu baixa) - "que ja m'has explicat prous cosses."
Jo (completament sorprès) - "Home miri, de fet no m'ho havia pas plantejat..."
J.G. - "Vamos a ver, nosatrus, portem ja dos cursos, i ens hem trobat amb què a la professora no la podem pagar. Mira, la professora cobra 70 euros per a fer un curs de 20 hores. I hem tingut de ficar diners saps?
En veritat als centres cívics de l'Ajuntament son més cars, valen 90 euros per menus de trenta hores...
tu què creus?!?!"
Jo (dubitatiu) - "No ho sé;
tampoc em sembla excess..."
J.G. (interrompent de nou) - "¡¿Tu què has de saber?!
Bueno, llavors quant vols?"
Jo - "Escolti, jo no he vingut aquí a reemplaçar a ningú. En tot cas, ja vaig advertir quan vaig venir, que estava interessat en fer cursos complementaris"
J.G. (impetuós) - "Però collons, que ja t'he dit que ja els hem fet els cursos!!"
Jo - "En aquest cas, no tenia pensat cap preu, de fet, no pensava cobrar... però sí que m'interessaria saber què és el què feien."
J.G. - "Mira és un curs d'iniciació a internet"
"Però de totes formes, em sembla que no ens estem entenent"
- (obrint les mans com el zapatero en un congrés) - "Jo vaig per aquí, i tu vas per aquí".
Jo - "Doncs, em sembla que he estat prou clar quan he explicat els motius pels quals sóc aquí: m'agradaria fer cursos, els que li volia ensenyar i no m'ha deixat, per a agafar experiència de cara al meu futur... i vaja, no pensava cobrar pas"
J.G. (mofant-se) - "Quina ximpleria, tots els professors cobren"
Jo (indignat) - "Però, vostè no ha tingut mai la sort d'anar a un curs gratuït? Perquè jo sí que la he tinguda"
J.G. (rient cap endins) - "No, no crec que existeixin aquests que tu dius"
Nota mental 4:
¿¡¿Vostè, senyor J.G., és acàs el president d'una associació de veïns, que "sol" "representar" el barri on visc... d'on col.lecciono tríptics d'entitats que frisen per aconseguir voluntaris que imparteixin cursos com els que ofereixo?!?
No m'estranya que volgués formar un partit polític.. probablement per anar-hi al capdavant, oi?
Jo (aixecant-me) - "Miri senyor, jo he vingut aquí per a oferir uns cursos, amb tota la bona fè del món,"
- (cordialment mentre abandono el despatx) - "i em trobo amb què vostè m'està exigint fer-ne el que vostè vol, i a més a més em posa en dubte si li dic no espero treure-me'n diners..."
- (despedint-me) "Suposo que entendrà que no m'hi veurà més per aquí.
Així que, adéu siau i bona tarda"
J.G. (refumfunyant) - "Sí sí sí sí"
(amb tò irreverent) - "Bona tarda"
Corol·lari: Si es presenta, el votaré a les properes municipals. Amb una mica de sort se'n va a tocar-li la moral al grup socialista, i deixa per a un altre el càrrec de presi.
