Aquí el teniu, una imatge de la versió del Trivial Pursuit que em regalaren mons pares a l'edat de 14 o 15 anys. És a dir, la del 95 o del 96.Des d'aleshores, que tothom qui m'hagi acompanyat de cerveses, sabrà de la meva afecció a la versió digital del mateix joc.. quelcom que s'aproxima al vici!
Però que de moment, controlo!
El més notori de la partida, a banda del "convite" a Duque de Alba que s'esdegué, és la sutil·lesa tal, del missatge, que aquest joc pretén transmetre.
Si hom hi para atenció, els sis escons (triangles) del tauler, es troben sospesos per dos figures angelicals. I de fet, no és menys sugerent la casella de "torna a tirar".. on apareix impresa la figura d'un sant, vestit amb hàbit de frare.
Si voleu fer el negoci del segle, (del segle passat), patenteu juntament amb el joc, un cassette amb música sacra per a acompanyar la partida.
O bé, versioneu-ne un model ateu.
¿que, per què ho dic?
Molt sencill, si una imatge val més que mil paraules, aquí us plasmo un recull de preguntes que ens van sorgir, d'entre moltes de la mateixa índole (creieu-me).
PD: Les respostes són (correlativament): Àsia, Xacobeo, Ana, "La vida es sueño", la Esperanza, i Diego Armando Maradona
PD2: Com a preguntes d'esports (escó taronja) en sortiren de vertaderament confessionals, i en absolut relacionades amb el món de l'esport. Prengueu nota.
