NEE: Necessitats Educatives Espanyoles

NEE són les sigles de Necessitats Educatives Especials.
I aquestes necessitats, han centrat el meu tema de treball d'avui (amb permís del derby), com també d'ahir.
El magnífic Pla Bolonya és sutilment sutil, ja que anuncia que, per cada hora de classe, t'en poden caure unes quantes de treball a casa... sols que mai saps quantes.

La teoria diu que per cada dues hores de classe, en cau una de feina i mitja d'estudi.

La pràctica diu que per cada hora de classe, en cauen tres de feina i mitja d'estudi.

Resulta que, (i els qui hagin estat immersos en la matèria sabran de què parlo), la nostra conselleria d'Educació, en un afany d'assolir una sèrie de fites marcades en una cimera de ministres d'Educació que hi hagué a Lisboa al 2000, ha declarat tota una sèrie d'intencions, de les que n'ha resultat un articulat molt i molt complet, d'afavoriment de l'educació integral de tots els éssers que passen per un centre escolar.

"Educació per a tota la vida" en diuen... ara bé, als qui som adults, la praxis d'aquest tipus de tesi, ja és més aviat un eufemisme;
Hom prefereix pensar: "La meva educació, la triaré jo, que ja sóc grandet".

Doncs dintre d'aquest articulat tan complet, hi figura tot un seguit d'ordenació i organització dels recursos que s'ha de disposar per tak d'atendre als i a les alumnes amb aquestes necessitats.

Si fem una lectura crítica, veurem que bàsicament, la fita a assolir és la d'equiparar-se, en plaç més o menys breu, als índexs d'èxit escolar dels països escandinaus. Se suposa que, mantenint una inversió pressupostària invariable al pas dels anys, el reforç de l'enseyament (perdó, educació) a les persones menys afavorides, en detriment de les que s'hi entenen com a tals, contribuirà a un anivellament amb aquests índexs pretesos (a part que es mantindran congelades les taxes d'atur. Recordem que qui estudia no entra a les estadístiques de l'INEM)

Bé, el què segur que s'aconseguirà sens dubte, és anivellar les possibles escletxes formatives i de coneixemnt, que puguin prendre lloc en el sí de la nostra societat (una fórmula una miqueta Castrista)...

Si no, plantegem-nos l'apetència que podria despertar-nos, el fet de què, d'aquí uns anys, escenes com aquesta ens atordeixin (per inòspites):

- "Uuuuy qué monada! Qué guapo es"
- "Es nena señora...es una perra"

- "Aaaay, pooozí que es guapo"
- "Es una nena señora. Una nena"

- "Yyyyy, ésto qué es? es un sarchicha de esos?"
- "No, señora no. Aunque tenga el tamaño de una salchicha, no es una salchicha. Los salchicha se llaman así por la forma y no por el tamaño"
"Esta es un chihuahua"

- "Aaaay, un Chewaka, que bonito que és! Un Chewaka diós mío"
"Y como se llama?"
- "Margarita, se llama Margarita"

- "Mu bonito sí, mu bonito"
- "(Bonita, en cualquier caso) Bueno señora, hasta luego. Buenos días tenga usted."