Carta a ma filla Violeta

En dies com el d'avui, jo, el teu pare em plantejo el per què de tot plegat.

És a més un dia trist, un altre dia trist més.
Com més temps porto amb ta mare més dies tristos col·lecciono.

Part de la culpa és meva, doncs m'he deixat convèncer de moltes coses que ara, arribat a aquest punt, no m'han fet cap bé.

Ta mare m'ha ensenyat a vestir-me, a ser exigent amb els altres sense ser-ho amb mi mateix, a mentir i a callar per cautela, a desestimar les reticències vers coses que m'importaven, a fumar per a calmar els ànims enlloc de per mer plaer, a callar quan no vols conversar (i has de saber que jo sempre he estat bon amant de les discussions), a alegrar la cara davant del públic encara que els sentiments contrariegin, a pagar per tenir, enlloc de fer, a gaudir del què no es posseeix demanant per avançat, a integrar algú al meu sí per a què després se'm doni l'esquena, i finalment a fer d'allò que jo considerava les meves virtuts, un problema; a què per a tenir sexe sigui més fàcil buscar a alguna noia interessada abans que esperant-lo de ta mare; a deslliurar-me de les persones que no em convenen... fins al punt de quedar-me sense ningú; a no demanar disculpes; a menysprear el moment i sobrevalorar el bagatge; a no donar segones oportunitats; a no donar senyals de feblesa, a ciudar-se del què hom diu i a qui ho diu;

T'he de dir, que encara que la situació es plantegi sota aquests termes, jo segueixo estimant-la, però no estimo allò què m'ha convertit i m'està convertint, ni el concepte que està edificant de mi.

Per tot això, sols vull dir-te que des del més profund del meu cor, m'estimaré a mi mateix, fent de mi la persona que vull i no la persona que se m'ha cridat a ser, per a poder-te estimar en plenitud; i és per això que et demano ara i en endavant que perdonis els meus errors i les meves irresponsabilitats... doncs sé que amb el temps entendràs que no et mereixes un pare deprimit com jo vaig tenir.

Doncs encara que siguis el somni que ta mare volia per a ella, des que vaig saber que naixeries, l'ets també per a mi.

El teu pare

Carta oberta a l'autor d'una carta oberta

Bona nit, dia o el què es presti.

Em dic Xavier i sóc la parella de la (censurat).

Em considero un ciutadà, davant de tot, i prou.

Indignat és una condició de què gaudeixo des del 1994, quan al meu poble natal vàrem rebre els primers refugiats bosnians.

Indignat, decebut i defraudat amb l'OTAN, amb l'ONU, amb l'OMC, amb el BM, amb l'FMI, amb la Round Table del Carbó i de l'Acer, amb la Lliga Nort, amb la UE, amb la CEE, amb el TPI de la Haya, amb els EEUU, amb la Commonweath... i tot i així, encara no m'he fomut un tret al cap.. és més, he comès l'errada de tenir una filla mantenint el meu estat d'indignació "in crescendo".

Volia fer certs apunts morals, ja que de moltes coses no en disposo, però d'autoritat moral n'he fet ús forces vegades i potser aquesta no sigui la darrera.

Ho resumiré breument per a algú qui encara creu en "el sistema de partits".

"Si la sensació que tinc és que el joc juga més amb mi que jo amb ell... quina mena de bon propòsit és el d'atenir-me a les seves regles?"

Com deien per RAC1 un parell d'indignats, "Serien notícia 10 pacifistes davant de 10000 violents?"

Al meu parè sí, ja que quan has rebut agressions desproporcionades i absolutament injustificades de les forces de l'ordre i s'arxiven d'ofici, o quan has hagut d'esperar pràcticament un any per anar a quiròfan (ambdós tels puc demostrar) o quan el personal sanitari que atén als civils a les manifestacions (ORCAS) facilita les dades per a què es facin denúncies arbitràries i d'ofici a innocents, o quan han obligat a fer-se vacunacions dubtoses al personal sanitari i a l'alumnat contra la seva voluntat i contra la disposició de qui en té la tutela (parlo del papil.loma i de la grip A)...

el mínim, i repeteixo... el mínim és abofetegar a qui ni tan sols ha demanat perdó.

Aquestes persones que ni tan sols van demanar perdó tenen nom i cognoms, i es diuen Montserrat Tura, Marina Geli, Joan Boada, Joan Saura (a qui he tingut de company d'ong), entre d'altres.

La meva afinitat o desafinitat política no els lleva de la seva responsabilitat.

Per tant, sino no tinc legitimitat per pegar, tampoc l'he de tenir per rebre.

Conclusió, has de reflexionar profundament sobre el sistema de partits i especialment sobre demanar que el moviment del 15M tingui la menor temptativa d'assemblar-s'hi.

Pel seu ve, espero que mai hi hagi caps visibles, si no, energumens com Felip Puig farien el mateix que pretenen fer amb Arcadi Oliveres.

O l'equivalent... les acciones legals que es plantegen dur a terme des del Parlament com a resposta.

Tenen molt poca legitimitat davant com a mínim dels 38.000 suscriptors d'acampadaBcn, per més legals que siguin.

Amb tots els respectes, no m'insultis intentant defensar una merda de joc democràtic on només una de cada 5 vegades que tiro els daus em surt premi...la resta sempre és multa, presó o tràmit burocràtic per a desinhibir d'ofici.

Per si no fos prou, i per si no ho coneguessis de sobra... quina mena d'autoritat té gent com Joan Laporta o Ferran Mascarell que es venen al millor postor?
Quina mena d'autoritat ha de merèixer algú com Josep Borrell, qui ha estat encausat (el PP en deuen tenir les dades de què jo no disposo ara mateix) per a presidir un parlament europeu?

El sistema de partits és l'insult més gran a la intel.ligència, darrera de la frase "una persona, un vot".

Pensa-hi, pensa-hi molt, ja que probablement facis més bé indignant-te dins del PSC i fora del PSC que sent un simple espectador.

Gràcies de tot cor pel teu temps i et demano disculpes si no he sabut copsar degudament el teu post

(Censurat per no revelar la identitat de 3rs).

Xevi

PD: davant de l'expressió

"i encara no he vist cap responsable polític interessat o amb voluntat política real de generar vies de comunicació serioses amb ells/es, CAP!"

Et diré que no és cert d'entrada: http://rac1.org/elmon/blog/els-indignats-sexpliquen/

i per continuar crec que és part del què honestament haurien de fer....
Amb algú que no et legitima, no t'hi adrecis com a representant d'altra cosa que no sigui tu mateix... sinó, evidenciaràs que no has entès res...o que ets un interessat i un oportunista.