Avui és un dia trist.
S'han hagut d'evacuar diverses plantes així com la biblioteca de la Universitat Lliure "La Rimaia". Doncs l'han desallotjat aquest mateix matí, a conseqüència de l'execució d'una ordre de desallotjament dictada 5 mesos enrera, motivada per la denúncia de la propietària de l'edifici.
Val a dir, que l'ordre ha estat dictada després del falliment de la última de les inquilines de l'immoble.. amb el què el destí probable de l'edifici sigui l'especulació; que tant de mal fa als barris.
Segons apunta en Manel, (
veure Vídeo), ha estat una actuació legal, però profundament irregular. Ha agafat a tothom d'imprevist, i fins les 10 del matí, ja passades, no ens hem sumat uns quants simpatitzants a la concentració davant l'immoble.
Val a dir que aquest cop el cos de mossos d'esquadra ha actuat, fet ja el desallotjament amb serenor, i els comandants han sabut permetre una retirada dels bens que es trobaven a l'interior de l'edifici.
Aquesta s'ha produït per un efectiu reduït de membres a l'interior de l'immoble, que ha estat recolzat per la resta de companyes/s qui mentre alçaven a l'unnisò la proclama: "
El hijo del mosso a la universidad, para que no termine como su papá"; contribuïen a l'eficient retirada d'efectes, com si d'una col·lònia de formigues es tractés.
Tan eficient s'ha estat que en tan sols 30 minuts s'han aconseguit evacuar més de 3000 llibres. Si fem números, parlarem de més de 100 llibres per minut.
El fet més curiós, i és d'agrair, és que no han detingut a ningú.
Alguna cosa per fi està canviant!
El meu granet de sorra ha estat el de col·laborar en la retirada de llibres de la Biblioteca Espontània (Vegeu fotografies a
http://galeria.larimaia.org/main.php?g2_itemId=83).
El fet més curiós és que, i com sol ser pràctica habitual, la policia, que no dóna per a més, sempre busca l'erecció d'un responsable. I dic un i no una, per què curiosament sempre tenen aquest xip de masclisme implantat a la seva idiosincràsia mental: "Escolta tu ets el què porta tot això no?" M'han dit en repetides ocasions, per tal de què donés instruccions a la resta de companyes/s.
Això és anecdòtic, però el què realment ha estat trist, és la poca cobertura mediàtica del cas.
He trucat al telefon administratiu de TV3, vora de les 10 i mitja del matí, demanant pels serveis informatius.
He informat de la notícia, i en un quart d'hora ha arribat un furgó amb l'intendència de reporters dels "matins de TV3", amb Marta Casagolda al capdavant.
La mateixa marta ha afirmat davant el meu requeriment estar al corrent de tot. Em temo que mentia completament. De fet no ha donat ordre alguna de cobertura de la notícia, i als 5 minuts ja havien marxat.
Qui avisa no es traïdor Marta, i es preparaven fets, dels quals TV3 no n'heu pres nota alguna, com el cercavila, el procés de retirada de material o l'ocupació de la seu de districte. Tanmateix, s'ha fet entrega d'un fulletó de convocatòria a la concentració que es convocava per aquesta mateixa tarda. A veure quin cas fan.
Donat que no s'han produït aldarulls, els fets han perdut el caràcter de notícia davant els ulls dels mitjans de pes, i s'han omès com aquell qui veu ploure.
Sols BTV i Vilaweb han cobert la notícia amb càmera, i d'altres mitjans han fet, doncs el què han pogut:
EuropapressLa Vanguardia (que s'han dedicat a grabar els talls de carrer i l'ocupació del districte més que no pas a grabar el desallotjament, la retirada i el cercavila posterior)
El Periódico (que no saben comptar, i han de preguntar el nombre)
El Mundo (tan cutres que han presentat la notícia apropiant-se d'una
fotografia pertinent a la web de la Rimaia)
i d'altra banda, tots aquells que es nodreixen de l'agència EFE:
El fulletó propagandístic de
QuéEl
20 MinutosEl PaísAra, el què no han ensenyat és l'aspecte tenebrós de les forces de l'ordre (i del mal, per què no dir-ho) mentre realitzaven el desallotjament.
Desitgem que les filles i els fills dels mossos, puguin llegir allò que fora tabú, i que puguin ser algun dia lliures! Lliures del sistema que els seus pares recolzaren.
Un objectiu pastoral, interpreto que, és aquella pràctica que pretén destacar-se i treballar-se sota doctrina docent confessional.... millor dit, sota doctrina confessional.
