divendres, 2 d’abril del 2010

Que tendre és la naturalesa (humana)

Fins fa no gaire, la meva filla Violeta, es despertava amb cara de pomes agres, o bé plorant, o bé remugant...

Avui, l'he "enganxat" fent-li carícies a sa mare, tot mirant de despertar-la.

Aquestes coses, aquests gestos, aquestes situacions.. NO TENEN PREU!!
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)