Fins fa no gaire, la meva filla Violeta, es despertava amb cara de pomes agres, o bé plorant, o bé remugant...
Avui, l'he "enganxat" fent-li carícies a sa mare, tot mirant de despertar-la.
Aquestes coses, aquests gestos, aquestes situacions.. NO TENEN PREU!!
Arxiu del blog
-
►
2010
(8)
-
►
de maig
(1)
- ► de maig 08 (1)
-
►
de febrer
(3)
- ► de febr. 23 (1)
- ► de febr. 22 (1)
- ► de febr. 02 (1)
-
►
de maig
(1)
-
►
2009
(22)
-
►
de novembre
(3)
- ► de nov. 29 (1)
- ► de nov. 18 (1)
- ► de nov. 04 (1)
-
►
de novembre
(3)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La vida mateixa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La vida mateixa. Mostrar tots els missatges
divendres, 2 d’abril del 2010
dimarts, 23 de febrer del 2010
Definitivament, la taronja, amb xocolata.
I si no, que li diguin a la Violeta, que sembla que ha après a la "seva manera", el gust que el seu avi tenia per la xocolata amb birutes de taronja:Un cul de biberó de taronja (de suc de),
un cul de xocolta (el de la Violeta)
Etiquetes de comentaris:
Gastronomia,
La vida mateixa,
Maternitat,
Nadons,
Violeta
dimecres, 18 de novembre del 2009
De vegades, les coses no són el què semblen
A la vida, se'ns presenten fets, imatges, contrastos, percepcions.. que sovint interpretem, sentim, notem.
Algunes vegades, aquesta exposició que tenim d'un succés, no és altra cosa que una vivència amb una altra persona.
Imaginem-nos ara, que un cop soferta la vivència, ens reunim amb l'altra persona i plantegem valorar-la.
Imaginem més enllà... què passa si l'altra persona ens explica un record, que en certa manera es confronta amb el nostre?
En aquest cas, sempre ens quedarà la Ballarina

PROVEU DE VISIONAR-LA AMB UNA ALTRA PERSONA O VARIES MÉS.
MIREU-LA ATENTAMENT DURANT UNS POCS SEGONS.
Nota mental: per aquella gent qui hagi tingut el problema de la vivència amb records confrontats, us aconsello el següent.
Mireu la ballarina, sovint, de dues persones, una la veu girar horari, i l'altra anti-horari.
Si haguéssiu de contrastar i concloure una direcció de gir, sempre serà més fàcil defensar la pròpia percepció, la pròpia interpretació de la imatge animada de la ballarina, que no la de l'altra persona;
I molt probablement, per no renunciar a la veritat, la nostra veritat, acabaríem discutint-nos.
Si mai heu arribat a aquest punt amb algú qui tingueu una altra vivència de records confrontats, penseu que és més sencill entendre que el record que teniu no incorpora el record de l'altra persona, i viceversa.
I finalment, entengueu, que és més sencill reunir ambdós records, encara que conservem quelcom convuls per pròpia contradicció, que no pas percebre la ballarina girar en el sentit contrari al què la veiem.
Ara bé, SAPIGUEU QUE, ES POT,
LA BALLARINA POT GIRAR A LA VOSTRA VOLUNTAT EN QUALSEVOL DELS DOS SENTITS.. no és cap mentida.
PD: Trobareu la web de la ballarina aquí.
Algunes vegades, aquesta exposició que tenim d'un succés, no és altra cosa que una vivència amb una altra persona.
Imaginem-nos ara, que un cop soferta la vivència, ens reunim amb l'altra persona i plantegem valorar-la.
Imaginem més enllà... què passa si l'altra persona ens explica un record, que en certa manera es confronta amb el nostre?
En aquest cas, sempre ens quedarà la Ballarina
PROVEU DE VISIONAR-LA AMB UNA ALTRA PERSONA O VARIES MÉS.
MIREU-LA ATENTAMENT DURANT UNS POCS SEGONS.
CAP A ON GIRA LA BALLARINA?
FA UN GIR HORARI? O FA UN GIR ANTI-HORARI?
FA UN GIR HORARI? O FA UN GIR ANTI-HORARI?
Nota mental: per aquella gent qui hagi tingut el problema de la vivència amb records confrontats, us aconsello el següent.
Mireu la ballarina, sovint, de dues persones, una la veu girar horari, i l'altra anti-horari.
Si haguéssiu de contrastar i concloure una direcció de gir, sempre serà més fàcil defensar la pròpia percepció, la pròpia interpretació de la imatge animada de la ballarina, que no la de l'altra persona;
I molt probablement, per no renunciar a la veritat, la nostra veritat, acabaríem discutint-nos.
Si mai heu arribat a aquest punt amb algú qui tingueu una altra vivència de records confrontats, penseu que és més sencill entendre que el record que teniu no incorpora el record de l'altra persona, i viceversa.
I finalment, entengueu, que és més sencill reunir ambdós records, encara que conservem quelcom convuls per pròpia contradicció, que no pas percebre la ballarina girar en el sentit contrari al què la veiem.
Ara bé, SAPIGUEU QUE, ES POT,
LA BALLARINA POT GIRAR A LA VOSTRA VOLUNTAT EN QUALSEVOL DELS DOS SENTITS.. no és cap mentida.
PD: Trobareu la web de la ballarina aquí.
Etiquetes de comentaris:
converses de familia,
educació social,
hemisferis cerebrarls,
La vida mateixa,
percepció humana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)