Fins fa no gaire, la meva filla Violeta, es despertava amb cara de pomes agres, o bé plorant, o bé remugant...
Avui, l'he "enganxat" fent-li carícies a sa mare, tot mirant de despertar-la.
Aquestes coses, aquests gestos, aquestes situacions.. NO TENEN PREU!!
Arxiu del blog
-
▼
2010
(8)
-
►
de maig
(1)
- ► de maig 08 (1)
-
►
de febrer
(3)
- ► de febr. 23 (1)
- ► de febr. 22 (1)
- ► de febr. 02 (1)
-
►
de maig
(1)
-
►
2009
(22)
-
►
de novembre
(3)
- ► de nov. 29 (1)
- ► de nov. 18 (1)
- ► de nov. 04 (1)
-
►
de novembre
(3)
divendres, 2 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
