entrada de test

esta es una entrada de test creada a las 17:19 del 6 de Julio del 2014

Carta a ma filla Violeta

En dies com el d'avui, jo, el teu pare em plantejo el per què de tot plegat.

És a més un dia trist, un altre dia trist més.
Com més temps porto amb ta mare més dies tristos col·lecciono.

Part de la culpa és meva, doncs m'he deixat convèncer de moltes coses que ara, arribat a aquest punt, no m'han fet cap bé.

Ta mare m'ha ensenyat a vestir-me, a ser exigent amb els altres sense ser-ho amb mi mateix, a mentir i a callar per cautela, a desestimar les reticències vers coses que m'importaven, a fumar per a calmar els ànims enlloc de per mer plaer, a callar quan no vols conversar (i has de saber que jo sempre he estat bon amant de les discussions), a alegrar la cara davant del públic encara que els sentiments contrariegin, a pagar per tenir, enlloc de fer, a gaudir del què no es posseeix demanant per avançat, a integrar algú al meu sí per a què després se'm doni l'esquena, i finalment a fer d'allò que jo considerava les meves virtuts, un problema; a què per a tenir sexe sigui més fàcil buscar a alguna noia interessada abans que esperant-lo de ta mare; a deslliurar-me de les persones que no em convenen... fins al punt de quedar-me sense ningú; a no demanar disculpes; a menysprear el moment i sobrevalorar el bagatge; a no donar segones oportunitats; a no donar senyals de feblesa, a ciudar-se del què hom diu i a qui ho diu;

T'he de dir, que encara que la situació es plantegi sota aquests termes, jo segueixo estimant-la, però no estimo allò què m'ha convertit i m'està convertint, ni el concepte que està edificant de mi.

Per tot això, sols vull dir-te que des del més profund del meu cor, m'estimaré a mi mateix, fent de mi la persona que vull i no la persona que se m'ha cridat a ser, per a poder-te estimar en plenitud; i és per això que et demano ara i en endavant que perdonis els meus errors i les meves irresponsabilitats... doncs sé que amb el temps entendràs que no et mereixes un pare deprimit com jo vaig tenir.

Doncs encara que siguis el somni que ta mare volia per a ella, des que vaig saber que naixeries, l'ets també per a mi.

El teu pare

Carta oberta a l'autor d'una carta oberta

Bona nit, dia o el què es presti.

Em dic Xavier i sóc la parella de la (censurat).

Em considero un ciutadà, davant de tot, i prou.

Indignat és una condició de què gaudeixo des del 1994, quan al meu poble natal vàrem rebre els primers refugiats bosnians.

Indignat, decebut i defraudat amb l'OTAN, amb l'ONU, amb l'OMC, amb el BM, amb l'FMI, amb la Round Table del Carbó i de l'Acer, amb la Lliga Nort, amb la UE, amb la CEE, amb el TPI de la Haya, amb els EEUU, amb la Commonweath... i tot i així, encara no m'he fomut un tret al cap.. és més, he comès l'errada de tenir una filla mantenint el meu estat d'indignació "in crescendo".

Volia fer certs apunts morals, ja que de moltes coses no en disposo, però d'autoritat moral n'he fet ús forces vegades i potser aquesta no sigui la darrera.

Ho resumiré breument per a algú qui encara creu en "el sistema de partits".

"Si la sensació que tinc és que el joc juga més amb mi que jo amb ell... quina mena de bon propòsit és el d'atenir-me a les seves regles?"

Com deien per RAC1 un parell d'indignats, "Serien notícia 10 pacifistes davant de 10000 violents?"

Al meu parè sí, ja que quan has rebut agressions desproporcionades i absolutament injustificades de les forces de l'ordre i s'arxiven d'ofici, o quan has hagut d'esperar pràcticament un any per anar a quiròfan (ambdós tels puc demostrar) o quan el personal sanitari que atén als civils a les manifestacions (ORCAS) facilita les dades per a què es facin denúncies arbitràries i d'ofici a innocents, o quan han obligat a fer-se vacunacions dubtoses al personal sanitari i a l'alumnat contra la seva voluntat i contra la disposició de qui en té la tutela (parlo del papil.loma i de la grip A)...

el mínim, i repeteixo... el mínim és abofetegar a qui ni tan sols ha demanat perdó.

Aquestes persones que ni tan sols van demanar perdó tenen nom i cognoms, i es diuen Montserrat Tura, Marina Geli, Joan Boada, Joan Saura (a qui he tingut de company d'ong), entre d'altres.

La meva afinitat o desafinitat política no els lleva de la seva responsabilitat.

Per tant, sino no tinc legitimitat per pegar, tampoc l'he de tenir per rebre.

Conclusió, has de reflexionar profundament sobre el sistema de partits i especialment sobre demanar que el moviment del 15M tingui la menor temptativa d'assemblar-s'hi.

Pel seu ve, espero que mai hi hagi caps visibles, si no, energumens com Felip Puig farien el mateix que pretenen fer amb Arcadi Oliveres.

O l'equivalent... les acciones legals que es plantegen dur a terme des del Parlament com a resposta.

Tenen molt poca legitimitat davant com a mínim dels 38.000 suscriptors d'acampadaBcn, per més legals que siguin.

Amb tots els respectes, no m'insultis intentant defensar una merda de joc democràtic on només una de cada 5 vegades que tiro els daus em surt premi...la resta sempre és multa, presó o tràmit burocràtic per a desinhibir d'ofici.

Per si no fos prou, i per si no ho coneguessis de sobra... quina mena d'autoritat té gent com Joan Laporta o Ferran Mascarell que es venen al millor postor?
Quina mena d'autoritat ha de merèixer algú com Josep Borrell, qui ha estat encausat (el PP en deuen tenir les dades de què jo no disposo ara mateix) per a presidir un parlament europeu?

El sistema de partits és l'insult més gran a la intel.ligència, darrera de la frase "una persona, un vot".

Pensa-hi, pensa-hi molt, ja que probablement facis més bé indignant-te dins del PSC i fora del PSC que sent un simple espectador.

Gràcies de tot cor pel teu temps i et demano disculpes si no he sabut copsar degudament el teu post

(Censurat per no revelar la identitat de 3rs).

Xevi

PD: davant de l'expressió

"i encara no he vist cap responsable polític interessat o amb voluntat política real de generar vies de comunicació serioses amb ells/es, CAP!"

Et diré que no és cert d'entrada: http://rac1.org/elmon/blog/els-indignats-sexpliquen/

i per continuar crec que és part del què honestament haurien de fer....
Amb algú que no et legitima, no t'hi adrecis com a representant d'altra cosa que no sigui tu mateix... sinó, evidenciaràs que no has entès res...o que ets un interessat i un oportunista.

Objectiu pastoral ... el silenci

Un objectiu pastoral, interpreto que, és aquella pràctica que pretén destacar-se i treballar-se sota doctrina docent confessional.... millor dit, sota doctrina confessional.

Justament, avui mentre reenviava e-mails als centres concertats i privats, demanant feina (doncs encara no ha arribat la pau al meu compte corrent), m'he recordat d'esquivar un centre que se m'ha creuat enmig de la gola, i no me l'empasso ni amb dissolvents universals.

He visitat la web del centre per a distingir-lo d'entre la resta d'adreces de correu electrònic de centres de nom similar o idèntic (en barallo prop d'unes 400 d'adreces).

Curiosament, m'he trobat amb això.

No m'he pogut contenir les ganes d'explicar amb el què m'he trobat amb aquest centre docent.
Tot un seguit de despropòsits, desconsideracions i mala educació... i sí, tot, tot i tot voltant entorn del SILENCI.

Relato breument la crònica dels fets:

Quan em vaig inscriure a la borsa on van publicar un anunci... recordo que aquest sol·licitaba un substitut per a una baixa maternal o paternal, d'un/a docent qui cobria diverses assignatures d'ESO (CCNN, Matemàtiques, Física, Tecnologia i Informàtica).

Com se sol dir, "ni corto ni perezoso", m'hi vaig llençar.
Recordo que, en menys de 24h, l'oferta va deixar d'aparèixer a la borsa, i em va estranyar molt.
Ho vaig interpretar com una ocasió perduda per tardança.

Contra tot pronòstic, vaig rebre una trucada....
(continuarà)

El secret de la juventut eterna

Recentment hem rebut aquesta carta que acompanyava i introduïa una guia de consells de puericultura.

No deixa de ser poc sorprenent la promptitud amb la què ens ha arribat (ara que la Violeta complirà 5 mesos).

El què no ens ha deixat indiferents és el secret de la joventut eterna que s'hi amaga al seu darrera.

Ves qui ho diria, que la consellera de Salut, amb l'aspecte que presenta, i no ens enganyem, a la seva edat...



... segueixi signant com si tingués 5 anys.

Oh le le, Oh la la, ser del máster és, el millor que hi ha

Comença a ploure cafè al camp! Primer ajut de l'any que es materialitza (bàsicament perquè no m'han de retornar res.. però 1000 euracos que m'estalvio... Això del paro és un gran invent!

Mira Neng! que salimos en portada

Pooooozí,

Que tendre és la naturalesa (humana)

Fins fa no gaire, la meva filla Violeta, es despertava amb cara de pomes agres, o bé plorant, o bé remugant...

Avui, l'he "enganxat" fent-li carícies a sa mare, tot mirant de despertar-la.

Aquestes coses, aquests gestos, aquestes situacions.. NO TENEN PREU!!

Definitivament, la taronja, amb xocolata.

I si no, que li diguin a la Violeta, que sembla que ha après a la "seva manera", el gust que el seu avi tenia per la xocolata amb birutes de taronja:

Un cul de biberó de taronja (de suc de),
un cul de xocolta (el de la Violeta)

Qualsevol nit pot sortir el sol

Senyores i senyors,

Vet aquí una princeseta, que li farà ombra...

....al mismíssim sol dels Teletubbies

Nota mental: No s'equivocava no, Demopunk, quan reiterava que qualsevol nit pot sortir el sol.

Aquest el solet que se'ns apareix cada nit :)

L'Okupació és un dret, no un privilegi

Avui és un dia trist.
S'han hagut d'evacuar diverses plantes així com la biblioteca de la Universitat Lliure "La Rimaia". Doncs l'han desallotjat aquest mateix matí, a conseqüència de l'execució d'una ordre de desallotjament dictada 5 mesos enrera, motivada per la denúncia de la propietària de l'edifici.

Val a dir, que l'ordre ha estat dictada després del falliment de la última de les inquilines de l'immoble.. amb el què el destí probable de l'edifici sigui l'especulació; que tant de mal fa als barris.

Segons apunta en Manel, (veure Vídeo), ha estat una actuació legal, però profundament irregular. Ha agafat a tothom d'imprevist, i fins les 10 del matí, ja passades, no ens hem sumat uns quants simpatitzants a la concentració davant l'immoble.

Val a dir que aquest cop el cos de mossos d'esquadra ha actuat, fet ja el desallotjament amb serenor, i els comandants han sabut permetre una retirada dels bens que es trobaven a l'interior de l'edifici.
Aquesta s'ha produït per un efectiu reduït de membres a l'interior de l'immoble, que ha estat recolzat per la resta de companyes/s qui mentre alçaven a l'unnisò la proclama: "El hijo del mosso a la universidad, para que no termine como su papá"; contribuïen a l'eficient retirada d'efectes, com si d'una col·lònia de formigues es tractés.
Tan eficient s'ha estat que en tan sols 30 minuts s'han aconseguit evacuar més de 3000 llibres. Si fem números, parlarem de més de 100 llibres per minut.

El fet més curiós, i és d'agrair, és que no han detingut a ningú.
Alguna cosa per fi està canviant!

El meu granet de sorra ha estat el de col·laborar en la retirada de llibres de la Biblioteca Espontània (Vegeu fotografies a http://galeria.larimaia.org/main.php?g2_itemId=83).
El fet més curiós és que, i com sol ser pràctica habitual, la policia, que no dóna per a més, sempre busca l'erecció d'un responsable. I dic un i no una, per què curiosament sempre tenen aquest xip de masclisme implantat a la seva idiosincràsia mental: "Escolta tu ets el què porta tot això no?" M'han dit en repetides ocasions, per tal de què donés instruccions a la resta de companyes/s.

Això és anecdòtic, però el què realment ha estat trist, és la poca cobertura mediàtica del cas.
He trucat al telefon administratiu de TV3, vora de les 10 i mitja del matí, demanant pels serveis informatius.
He informat de la notícia, i en un quart d'hora ha arribat un furgó amb l'intendència de reporters dels "matins de TV3", amb Marta Casagolda al capdavant.
La mateixa marta ha afirmat davant el meu requeriment estar al corrent de tot. Em temo que mentia completament. De fet no ha donat ordre alguna de cobertura de la notícia, i als 5 minuts ja havien marxat.

Qui avisa no es traïdor Marta, i es preparaven fets, dels quals TV3 no n'heu pres nota alguna, com el cercavila, el procés de retirada de material o l'ocupació de la seu de districte. Tanmateix, s'ha fet entrega d'un fulletó de convocatòria a la concentració que es convocava per aquesta mateixa tarda. A veure quin cas fan.

Donat que no s'han produït aldarulls, els fets han perdut el caràcter de notícia davant els ulls dels mitjans de pes, i s'han omès com aquell qui veu ploure.

Sols BTV i Vilaweb han cobert la notícia amb càmera, i d'altres mitjans han fet, doncs el què han pogut:

Europapress

La Vanguardia (que s'han dedicat a grabar els talls de carrer i l'ocupació del districte més que no pas a grabar el desallotjament, la retirada i el cercavila posterior)

El Periódico (que no saben comptar, i han de preguntar el nombre)

El Mundo (tan cutres que han presentat la notícia apropiant-se d'una fotografia pertinent a la web de la Rimaia)

i d'altra banda, tots aquells que es nodreixen de l'agència EFE:

El fulletó propagandístic de Qué

El 20 Minutos

El País


Ara, el què no han ensenyat és l'aspecte tenebrós de les forces de l'ordre (i del mal, per què no dir-ho) mentre realitzaven el desallotjament.



Desitgem que les filles i els fills dels mossos, puguin llegir allò que fora tabú, i que puguin ser algun dia lliures! Lliures del sistema que els seus pares recolzaren.

NEE: Necessitats Educatives Espanyoles

NEE són les sigles de Necessitats Educatives Especials.
I aquestes necessitats, han centrat el meu tema de treball d'avui (amb permís del derby), com també d'ahir.
El magnífic Pla Bolonya és sutilment sutil, ja que anuncia que, per cada hora de classe, t'en poden caure unes quantes de treball a casa... sols que mai saps quantes.

La teoria diu que per cada dues hores de classe, en cau una de feina i mitja d'estudi.

La pràctica diu que per cada hora de classe, en cauen tres de feina i mitja d'estudi.

Resulta que, (i els qui hagin estat immersos en la matèria sabran de què parlo), la nostra conselleria d'Educació, en un afany d'assolir una sèrie de fites marcades en una cimera de ministres d'Educació que hi hagué a Lisboa al 2000, ha declarat tota una sèrie d'intencions, de les que n'ha resultat un articulat molt i molt complet, d'afavoriment de l'educació integral de tots els éssers que passen per un centre escolar.

"Educació per a tota la vida" en diuen... ara bé, als qui som adults, la praxis d'aquest tipus de tesi, ja és més aviat un eufemisme;
Hom prefereix pensar: "La meva educació, la triaré jo, que ja sóc grandet".

Doncs dintre d'aquest articulat tan complet, hi figura tot un seguit d'ordenació i organització dels recursos que s'ha de disposar per tak d'atendre als i a les alumnes amb aquestes necessitats.

Si fem una lectura crítica, veurem que bàsicament, la fita a assolir és la d'equiparar-se, en plaç més o menys breu, als índexs d'èxit escolar dels països escandinaus. Se suposa que, mantenint una inversió pressupostària invariable al pas dels anys, el reforç de l'enseyament (perdó, educació) a les persones menys afavorides, en detriment de les que s'hi entenen com a tals, contribuirà a un anivellament amb aquests índexs pretesos (a part que es mantindran congelades les taxes d'atur. Recordem que qui estudia no entra a les estadístiques de l'INEM)

Bé, el què segur que s'aconseguirà sens dubte, és anivellar les possibles escletxes formatives i de coneixemnt, que puguin prendre lloc en el sí de la nostra societat (una fórmula una miqueta Castrista)...

Si no, plantegem-nos l'apetència que podria despertar-nos, el fet de què, d'aquí uns anys, escenes com aquesta ens atordeixin (per inòspites):

- "Uuuuy qué monada! Qué guapo es"
- "Es nena señora...es una perra"

- "Aaaay, pooozí que es guapo"
- "Es una nena señora. Una nena"

- "Yyyyy, ésto qué es? es un sarchicha de esos?"
- "No, señora no. Aunque tenga el tamaño de una salchicha, no es una salchicha. Los salchicha se llaman así por la forma y no por el tamaño"
"Esta es un chihuahua"

- "Aaaay, un Chewaka, que bonito que és! Un Chewaka diós mío"
"Y como se llama?"
- "Margarita, se llama Margarita"

- "Mu bonito sí, mu bonito"
- "(Bonita, en cualquier caso) Bueno señora, hasta luego. Buenos días tenga usted."

De vegades, les coses no són el què semblen

A la vida, se'ns presenten fets, imatges, contrastos, percepcions.. que sovint interpretem, sentim, notem.

Algunes vegades, aquesta exposició que tenim d'un succés, no és altra cosa que una vivència amb una altra persona.

Imaginem-nos ara, que un cop soferta la vivència, ens reunim amb l'altra persona i plantegem valorar-la.

Imaginem més enllà... què passa si l'altra persona ens explica un record, que en certa manera es confronta amb el nostre?


En aquest cas, sempre ens quedarà la Ballarina




PROVEU DE VISIONAR-LA AMB UNA ALTRA PERSONA O VARIES MÉS.

MIREU-LA ATENTAMENT DURANT UNS POCS SEGONS.

CAP A ON GIRA LA BALLARINA?
FA UN GIR HORARI? O FA UN GIR ANTI-HORARI?

Nota mental: per aquella gent qui hagi tingut el problema de la vivència amb records confrontats, us aconsello el següent.

Mireu la ballarina, sovint, de dues persones, una la veu girar horari, i l'altra anti-horari.

Si haguéssiu de contrastar i concloure una direcció de gir, sempre serà més fàcil defensar la pròpia percepció, la pròpia interpretació de la imatge animada de la ballarina, que no la de l'altra persona;
I molt probablement, per no renunciar a la veritat, la nostra veritat, acabaríem discutint-nos.

Si mai heu arribat a aquest punt amb algú qui tingueu una altra vivència de records confrontats, penseu que és més sencill entendre que el record que teniu no incorpora el record de l'altra persona, i viceversa.
I finalment, entengueu, que és més sencill reunir ambdós records, encara que conservem quelcom convuls per pròpia contradicció, que no pas percebre la ballarina girar en el sentit contrari al què la veiem.

Ara bé, SAPIGUEU QUE, ES POT,
LA BALLARINA POT GIRAR A LA VOSTRA VOLUNTAT EN QUALSEVOL DELS DOS SENTITS.. no és cap mentida.


PD: Trobareu la web de la ballarina aquí.

Yeah mum, it runs again!

Quan hom manega una tarja gràfica ATI, i utilitza els drivers propietaris per a GNU\Linux, pot trobar-se amb què quan arriba l'hora de reiniciar i re-configurar el sistema de control de les X (xserver-xorg) se li sol·liciti la disposició del teclat, així com la possible variant de l'idioma a emprat com a aquesta disposició.

Això condueix a perdre el control del canvi de tty (Terminal TYpe) sota la combinació de tecles Ctrl+Alt+F[1..12].

Avui he trobat en aquest post, que la solució pot ser quelcom tant sencill com l'eliminació d'aquesta especificació; o millor dit, l'especificació nul·la.

Per tant, si hom es troba amb el mateix problema, i mateix familia de driver utilitzat, pot provar a especificar cap variant de l'idioma de disposició del teclat per a les finestres de terminal;
ja que, a posteriori, sempre podrem especificar-la en el nostre gestor d'escriptori (gdm, kde, xfce...).

El barri comença a florir

No sé si tinc algun àngel de la guarda qui encara no s'ha confessat,
o bé s'ha creat un col·lectiu feminista/igualitari al barri..
però el cert, és que cada pocs dies em trobo a la bora de casa, pintades on s'hi diu:

Violetes ⊙

Nota mental: I pensar que fa quatre anys, em moria de ganes de conèixer (i arreglar-li la cara, tot sia dia) al subnormal que li va donar per estendre "Barrio Santo"

Aprofitaré doncs aquest post, per a penjar la col·lecció.

Foto presa el dissabte 31 d'Octubre

Foto presa el dimarts 3 de Novembre

Foto presa el dimecres 4 de Novembre

Fotos preses el dijous 5 de Novembre

Divendres 30 = 2 x "Ple al 15"

HO HEM ACONSEGUIT!!

HEM TRASPASSAT LES BARRERES DE LA BUROCRÀCIA

Document esquerre:
Carta acreditativa d'assignació de plaça per a la matriculació del
Màster de Formació de Professorat d'ESO, Batxillerat, FP i EI. Tecnologies Industrials

Document dret:
Fotocòpia de la compulsa d'admissió al registre de la meva 3a sol.licitud de percepció de la Renta Bàsica d'Emancipació

Fi de convocatòria... TAMPOC AVUI?

Ídem de ídem.
Avui divendres 23 el mateix que ahir dijous 22.

Decideixo trucar:

- "En aquests moments les nostres..."
(Nm: Això crec que ja ho he viscut abans... vah! serà un flashback)

(Després d'un bucle d'uns 5 minuts)

OOUA - "Accés Universitari"
(Nm: Cony, avui ja saben qui són.. això pinta bé)

Jo - "Bon dia. Mira, abans d'ahir vaig fer la preinscripció per al màster de professorat. No em vàreu donar cap mena de resguard, però em vareu dir que no patís, que ahir, a la web, desapareixeria el text vermell de la capçalera de la preinscripció, i hi sortiria que aquesta ja com a validada.
I succeeix que no és així."
OOUA - "Home doncs no sé què dir-te. Potser és perquè la convocatòria encara està oberta, i no podem validar res fins a les dues de la tarda"
(Nm: que llest el paio que em va crear vanes il·lusions)

Jo - "D'acord, però de totes formes podries dir-me que efectivament la teniu entregada no?"
OOUA - "Home, si l'has entregada amb la documentació, doncs estarà aquí. D'aquí no es mou"
(Nm: M'arribes a dir que es mou i m'ho curro per donar-te una patada per telèfon)

Jo - "Si això ja ho sospito, però és que he tingut molt mala experiència; I de fet és tanquil·lament probable que se us traspaper-hi. No podries donar-me alguna "garantia" de què la teniu aquí?"
OOUA - "Jo el què et diria és que miris la web a partir de les dues"
Jo - "Anem a veure. Que jo sàpiga, el plaç acaba a les dues.. i si se us hagués traspaperat ja arribaria tard a presentar-la de nou. Per tant, quina seguretat tinc de què la validareu?."
OOUA - "Si vols, però t'hauràs d'esperar, puc mirar que la tinguem aquí"
(Nm: MERDA SANTÍSSIMA. PERQUÈ ELS MORTALS HEM D'OMPLIR FORMULARIS ELECTRÒNICS SI LA PUTA ADMINISTRACIÓ TREBALLA AMB PAPER!!)

Jo - "Mira, no et faré perdre el temps, perquè està clar que ni tan sols enregistreu les sol·licituds com a "presentades", amb la tonteria aquesta de què es poden modificar. La capçalera, és a dir, la referència serà la mateixa, i això hauria de figurar coma presentat físicament. Digue'm sius plau, llavors, què és el què puc fer si passades les dues de la tarda, segueix tot igual. Perquè, venir aquesta tarda no puc venir no? Ja haureu plegat i no hi sereu pas"
OOUA - "No, no hi som aquesta tarda"

Jo - "I doncs, què puc fer si tot segueix igual?"
OOUA - "Et mires la web el dilluns"
(Nm: ¡OSTIA! AQUEST TIO ES UN CACHONDO)


Jo - "Ets conscient de què no m'estàs donant cap solució? Com se suposa que he de reclamar si l'únic que tinc és un número d'entrada d'un formulari web, i no tinc cap resguard d'haver-vos presentat res?.

Perdona'm, però que jo sàpiga, cada cop que he fet una matrícula universitària se n'ha imprès tres còpies: una per la Universitat, una per al banc i l'altra per mi... així consta que la Universitat es fa responsble de tenir aquest registre."
OOUA - "Uy, això ja no va així"
(Nm: Mare meva, si tenim al set-ciències de l'Oficina!)

Jo - "Mira nano, no em posaré a discutir amb tu si va així o no; però fes el favor de dir-me com nassos puc presentar un recurs o una reclamació en cas que se us traspaperi"
OOUA - "Però si encara no l'hem traspaperat, de moment no pots fer res"
(Nm: Quin crack de la intel·ligència emocional)

Jo - "Em quedo tranquil·líssim. Sé de sobra que després tot seran pegues. Mira ja veuré el què faig. Gràcies i bon dia"

---

A tot això, quan hom accedeix a accesnet a revisar l'estat de la seva sol·licitud, s'obre un popup que diu:

Dijous 23.. contiuo sent Burro com ahir

Tal i com em van dir a l'OOAU el dia de l'entrega de la preinscripció..
avui havia de poder resoldre l'estat de la meva sol·licitud.

Màgia Borrás... todo sigue IGUAL:

Heu d'enviar a l'Oficina d'Orientació per a l'Accés a la Universitat (OOAU) (Plaça Bonsuccés 5-6, 08001 de Barcelona), fins al 23 d'octubre a les 14:00 hores, fotocòpia autenticada si és per correu, o bé, original i fotocòpia si ho feu personalment, del certificat oficial de notes de tots els cursos amb la nota final baremada d'aquests estudis, així com el títol o el resguard de sol·licitud i una còpia de la preinscripció.
La preinscripció serà vàlida quan l'OOAU hagi verificat les vostres notes.

Data i hora gravació: 21/10/2009 09:17

Data i hora modificació: 21/10/2009 09:25

Mira que s'ha de ser... BURRO (Quí collons es fia de l'Administració?)

El dimecres dia 21 era el dia D.
L'obertura del plaç de preinscripció universitària per al màster, o allò que es coneix com a :
"Convocatòria del Màster de formació del professorat d'ESO, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes."

Òbviament, els intrèpids necessitats com jo, érem la nit del dia 20 al 21 esperant a què el rellotge marqués les 00:00 per a llençar-nos a l'emplenat del formulari abans que ningú.

La meva més grata sorpresa va produir-se al veure el següent text adjunt a la Convocatòria:
"(Opció oberta des del 21-10-2009 a les 9:00 h fins al 23-10-2009 a les 14:00 h)"

Òbviament, vaig aprofitar per a celebrar que no havia de transcórrer la nit davant l'ordinador.

- "Ei mestre, què passa? Uns escacs?"
- "Vale, però on?"
- "A l'italià mateix"

Puc jurar i perjurar que aquesta conversa no té res a veure amb el tràfic de drogues...encara que ho sembli.

Nota mental: Recordo perfectament una conversa equivalent mantinguda per un parell en què deien:
Client - "Ey qué passa? Oye nos echamos unos bingos?"
Venedor - "Vale tío, pero en media horita"
C - "Un par de partidas, te parece?"
V - "Sí, sí"

(Entesos, a dia d'avui (23) hom ja l'ha de sobra presentada... però no va ser tant trivial com semblava, i va acabant donant-se amb el seu retard inevitable)

A les 9:03 era ja obrint el formulari. A les 9:17 ja havia registrat l'entrada. Però un dubte aparegut durant el repàs d'allò que hom havia omplenat, despertà un dubte inevitable: Quan et demanen "la nota d'accés" (a seques).. a què collons s'estan referint?

- "En aquests moments les nostres línies estan ocupades.. esperis uns breus moments"
(Nm: Les 9:10)
...
- "En aquests moments les nostres..."
(Nm: Collons, ja són les 9:15)

- "En aquests moments les nostres..."
(Nm: les 9:19)

OOUA - "Sí?"
Jo - "Hola, estic trucant a l'OOUA?"
OOUA - "Sí és aquí"
(Nm: Doncs digui-ho cony, ¿¡que no veu que li arrancaré el cap a algú!?)

Jo - "Mira, es que tinc un dubte amb el formulari de preinscripció per al màster de professorat. On diu nota d'accés, m'imagino que deu ser la nota final de carrera, oi?"
OOUA - "Sí, em penso que sí"
(Nm: Doncs una mica més i poso la de les PAAU, listo!)

Jo - "I... per casualitat, amb quin barem l'he d'expressar?"
OOUA - "No t'entenc"
Jo - "Que si l'he de posar sobre 10 o sobre 4?"
OOUA - "Sobre 4 és clar"
(Nm: Clar... és tant obvi, que t'estranya que jo no ho sàpiga no?... mecagunlaputa)

Jo - "Val merci. Llavors un cop ho tingui, vinc amb la referència i la documentació, no?"
OOUA - "Sí, això"
(Nm: Collons, ja son les 9:25!)

- "Tut tut tut tut..."

Nota mental: Per cert, també demanaven, per si fos poc, el CIP
El que sàpiga què és el CIP sense consultar-ho, s'emporta un regal

---

Al minut ja era fora de casa.

Per anar ben cobert d'espants vaig aprofitar per fer fotocòpies del títol de carrera, el dni, la certificació de nota mitja final, el certificat de nivell C de Català, i el certificat de nivell B1 d'Anglès.

Un cop allí, a fer cua (clar, no seré l'únic pringat, quin consol)

Un cop al mostrador:
Jo - "Mira aquesta és la referència... i aquí està el títol, el cert.."
OOUA - "Primer de tot, tens la preinscripció?"
Jo - "Eing?? mmm, no; de fet he trucat i m'heu dit que amb la referència n'hi havia prou"
(Nm: Merda, l'homonosil·làbic era tant poc evolucionat com semblava)

Jo - "Però puc imprimir-ho aquí no?"
OOUA - "Sí, quan vegis un ordinador lliure"
(Nm: Ja jajaja, però si faria desaparèixer a tot cristo de la sala!!)

Jo - "Et fa res si deixo doncs aquí la resta?"
OOUA - "Mmm no, no la deixis.. però tranquil, quan tornis no cal que facis cua"
(Nm: Sóc tan histèric?)

---

Preinscripció llesta! Santornem-hi
Cony, la noia està ocupada.... apa, a fer cua de nou

(5 minuts més tard)

Arriba el meu torn:
Jo - "Mira, aquí tens la preinscripció"
OOUA - "Tens el certificat de notes?"
Jo - "Tinc això, però ja vau dir-me que valia"
OOUA - "Val, d'acord"
Jo - "I aquí està el títol i la resta"
OOUA (mentre grapa i desa el parell de fulls) - "No. Si de tot això, nosaltres no n'agafem res. Sols el títol i el certificat de notes, però aquí ja posa que has pagat els drets d'expedició, per tant no cal ni el títol"
(Nm: Perfecte, és a dir que sóc burro.
Nm2: A més, el mostrador era alhora, registre i COPISTERIA)

Jo - "Val val, estupendo. I escolta'm una cosa, no em doneu cap resguard ni res?"
OOUA - "No, no en donem"
(Nm: ¿¡Què!? no es pot ser més CUTRE)


Jo - "I com puc afirmar que he estat aquí?"
OOUA - "Doncs, demà al matí, si entres a l'accesnet enlloc del text en vermell que et surt ara, haurà de dir que ja està validada la teva preinscripció"

Nota mental: ESTO NO VA A QUEDAR ASÍ!

¡¿COM NO?!, Nova cagada del nostre sistema educatiu

Que el nostres sistemes "estatal" i "nacional" d'estudis superiors, fan aigües per tot arreu, ja és ben sabut.

En necessiteu un exemple?

Trucada d'aquest matí al Servei de Gestió Acadèmica de la Universitat Ramon Llull (privada):

Jo - "Bon dia, miri desitjaria fer-li unes preguntes al respecte d'un ajut que va anunciar el ministeri d'educació aquest estiu"

SGA - "Ah! espera't que això ho porten des del Servei d'Informació i Orientació a l'Estudiant. Ara t'hi passo"

Nota mental: Probablement no existeixin les beques a la Ramon Llull (ubicada al barri de Sant Gervasi)... "això és pals pobras"
Per tant al Servei de Gestió Acadèmica només estan per cobrar, i no pas per ajudar.

SGA - "Tuuuuut, tuuut..."
"Sí, bon dia?"

Jo - "Hola miri, li truco per a fer-li unes consultes sobre l'ajut que va anunciar el Ministeri d'Educació aquest estiu. És el què es coneix com ajut per als aturats que volen fer un màster"

SOIE - "Perdona'm però és que no sé de què em parles"

Jo - "No n'estan al corrent d'aquest ajut?"

SOIE - "Doncs, jo no, però aquí la meva companya al igual sap una miqueta més"
"bsss, bsss, bsss, bsss... mmmrrrfff, mmrrrrff, mmrrff, bsss bsss"
- 2 minuts més tard -
"Sí, mira, diu que li sembla haver vist alguna cosa a la plana de la Generalitat, però que ara mateix no s'enrecorda"

Jo (morint-me per dins) - "Doncs si vol li explico, però vaja, farà molt bé de trucar a l'AGAUR i preguntar per l'ajut als parats"

.......................

La convers va durar, el què vaig tardar en explicar-li, això sí, dues vegades, els contres, i l'algun pro possible (si és que en recordava algun) de la combinació d'aquest ajut amb el màster de secundària.

......................

A dia d'avui, a una setmana vista i poc més, de l'inici de les classes, encara estem a on havíem començat.

Que bò seria comprar-se un Delorian de segona mà en un caix convèrters i deixar de perdre el temps amb gent que s'ofega en un vas d'aigua